Autor: Alki Zei




Any d'edició: 2009 Barcelona
Editorial: Cruïlla
És de gènere narratiu, ja que és una novel·la. No és romàntica ni d’acció ni fantasia... simplement és la biografia d’una nena de tretze anys que podria ser real o no, no ho sé.
La Konstantina té problemes. Els pares s'han separat i ella no s'havia adonat que passés res. Ara, mentre els pares resolen les respectives situacions, l'han enviat a Grècia, a casa l'àvia, amb qui mai no s'havia entès. Deixar Aquisgrà, la bonica ciutat alemanya on els pares exerceixen de professors de grec, i de passada escola i amics, no millora gens la situació. La Konstantina frisa perquè arribi l'estiu i el pare o la mare la vagin a buscar per tornar a la vida d'abans, encara que sigui diferent. Però els projectes s'esguerren i l'equilibri psicològic de la noia trontolla. Les pastilles que li dóna el seu amic semblen tranquil·litzar-la, però no és així. Les coses s'emboliquen encara més i ella i l'àvia, que l'entén més que no es pensa, hauran de buscar una dràstica solució                                  (http://www.cavallfort.net/cavallfort/ca/tria-i-remena/recomanem.html?id=415)
 És un relat que tracta sobre la fragilitat emocional que comporta a una adolescent de tretze anys, no gaudir d’un entorn  afectuós i segur. No em sento identificada amb la protagonista, però em va cridar l’atenció com una nena de tretze anys, pot caure en les drogues sense adonar-se'n, per culpa del que està vivint.
El vaig escollir perquè em va cridar l’atenció en llegir-me la sinopsi.
No és un dels llibres que més m’ha agradat ,  però el recomano als adolescents de tretze i catorze anys, ja que és un llibre interessant de llegir.

Ahir, dia 1 de febrer vaig anar a Barcelona d’excursió amb la meva classe.
La finalitat d’aquesta sortida, era la d’aprendre una mica més sobre la Barcelona medieval.
La tutora, va portar a la seva filla, Mariona, que ens va fer una mica de guia, ens anava explicant coses a mida que anàvem caminant per aquells carrers.

Vam anar amb la línea lila de metro des d’Artigues fins a la parada Passeig de Gràcia, des d’allà, vam anar caminant fins a Plaça Catalunya, on vam esmorzar i vam aprofitar per a fer-nos fotografies.
h

Copyright © 2011 El meu diari escolar. Designed by MakeQuick, blogger theme by Blog and Web | Posts RSS | Comments RSS