El front, és a la part superior de la cara.
Suposo que tots, quan erem petits, teniem aquesta part més present dia a dia, ja que és on anaven a parar quasi tots els cops.

Jo tinc una cicatriu d’un cop que em vaig fer als cinc anys.

Encara m’enrecordo de com va ser tot.
Mentre corria, jugant, vaig topar amb uns maons. Em van posar uns quants punts.
Hi ha gent que té el front més petit, més gran... alguns calbs diuen que són de front ample, en comptes de dir que son escassos de cabell.
Hi han persones a les que se’ls veu, que l’amaguen i d’altres que se’l tapen amb el serrell.
Jo intento portar-lo visible quasi sempre, ja que la meva mare diu que m’afavoreix més portar el front lliure que amb el serrell a la cara...

Em dic Clara, és un nom senzill i fàcil de pronunciar encara que quan me’l pregunten, l’he de dir un parell de vegades, ja que la majoria de persones primer entenen Carla.

La gent amb la que no tinc molta relació, sense voler, em diuen Carla, Claudia, Carol...
Se'ls venen al cap tots el noms que comencen per C, menys Clara.
Estic satisfeta amb el nom que la meva mare va escollir, ja que el meu pare em volia posar Rocio, encara que Clara també li agradava.
No tinc posat cap sobrenom, m’agrada que m’anomenin pel meu nom.
Clara, és d’origen llatí i significa diàfana, daurada, de sentiment nets i purs. La seva festivitat és l’11 d’agost.